Escriure l’alba en punts de saliva tendra.
Ser joves encara i remirar-nos
a l’aparador d’una merceria colonial.
Dur-nos els llavis pintats d’un dels colors
del primer vespre junts: el roig i el negre
al tou dels llavis. Després ens semblà
tota una sorpresa ser joves encara
i escriure l’alba en punts de saliva tendra.
R.MIRABETE, Les ciutats ocasionals
(Barcelona: Témenos Edicions, 2009)
No hay comentarios:
Publicar un comentario